De vegades va bé revisar l'hemeroteca
Si no es posa remei, la història és tossuda i tendeix a repetir-se. En aquests dies on tothom reclama “unitat sindical”, donant la culpa a CCOO (a qui si no), de ser un sindicat proper al poder i al capital, ple de "privilegis", ens apareix la reflexió en clau d'ironia que va fer un delegat al 2011 de la situació del Comitè, fart de posar l'altra galta.
Els que hi érem recordem aquells anys molt convulsos, amb moltes lluites contra les retallades del Govern, una tancada de 17 dies pel retorn a la jubilació parcial i una negociació i signatura de conveni que, tot i ser votat en assemblea, no va ser signat per la totalitat del Comitè. I les acusacions dels qui no signen acords eren les mateixes que les d’ara.
I mal si es contesta i mal també si queden sense resposta tantes acusacions greus i gratuïtes. "Difama que algo queda". Per això és millor seguir endavant, i sempre que es pugui, respondre amb un somriure.
Amb el permís del delegat (que encara resisteix) llegiu la seva reflexió.
