El 1917, l'Ajuntament de Barcelona va decidir convocar un concurs públic per a cobrir la plaça de director d'Arbrat i Jardins de la ciutat. En les bases del concurs es va considerar un mèrit el fet de tenir algun títol relacionat amb el contingut de la plaça opositada. Nicolau M. Rubió va ser el guanyador del concurs i, a partir de principis de 1918, va començar a exercir com a director del que en l'actualitat coneixem com Parcs i Jardins de Barcelona Institut Municipal.
Commemorant el centenari de Parcs i Jardins, "La Veu del Carrer," la revista de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), fidels al seu compromís amb la defensa del verd públic de la ciutat, dedica en el seu número d'abril una sèrie d'articles on repassa la història del Servei i es plantegen reflexions sobre la situació actual del verd públic de la ciutat.
Resulta paradoxal que després de tant de temps transcorregut, la immensa majoria de reptes i propostes plantejades per Rubió en relació al verd públic segueixin vigents avui dia: augment de m2 de verd per habitant, reserva d'espais, planificació, dotació pressupostària suficient, conservació integral , formació, etc. Us sona ?.
Des de la secció sindical de CCOO de Parcs, us animem a llegir aquests articles i a celebrar el centenari del Servei, posant tot el nostre esforç en aconseguir que Parcs i Jardins sigui un servei públic de qualitat, de gestió i execució directa, amb personal propi i preferentment fix, tal com recullen els nostres estatuts. La ciutat s'ho mereix. >>>LLGEIX DOSSIER UNA CIUTAT VERDA?
