Una de les grans victòries de les classes dominants sobre els obrers i obreres, cada vegada més esclaus i menys lliures, és aconseguir adormir la consciència de classe. Fent creure que formem part dels privilegiats, oblidem la lluita i convertim un dia reivindicatiu en un pont festiu. Una més de les nostres derrotes. Mentre, nosaltres, que podem viure per quatre monedes, mirem per sobre de la espatlla a qui ha de viure al carrer fins i tot amb una feina més o menys continuada. El 26% de la població espanyola és pobre, però a més, el 14% de la gent que treballa també és en risc de pobresa.
Les classes riques es fan cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres i desarmats, mentre els polítics pretorians es converteixen en garants de l’estatus quo i s’apropien del monopoli de la violència. Qui encara conservi unes condicions dignes, te el deure de ser solidari i lluitar per aquells que, de tant debilitats, no ho poden fer. Perquè si no, els propers serem nosaltres i no el veí.1 de maig no es festiu, és dia de lluita, participa per guanyar les llibertats i dignitat, no es regalen, es conquisten.Barcelona, 11.30 h. Ronda Sant Pere / Passeig de Gràcia.
